El que cal es per a mi fer tres entitats.
Assemblea de Catalunya- secció principat o altres seccions-.
Sols pels catalans que volen la sobirania,

Entitat per la defensa dels drets civils dels catalans.

Accions simboliques, tipus madres de la plaza de Mayo, o el mateix Xirinacs , o Ghandi, o Martin Luter King, o els ciclistes a Flandes, etc.

El que voldria aclarir-te és que no hem prohibit -ni el creador de l'espectacle ni ningú de l'Institut Ramon Llull- cap cançó a ningú, sinó que hem demanat a tothom si volia participar en l'espectacle dissenyat adaptant-se al seu format. Cap artista participant farà altra cosa que ser-hi efectuant la part del relat que li hem demanat que efectuï.

Com podreu comprendre, nosaltres no som ningú per prohibir a ningú res, i mai en qüestions d'ideologia o contingut.

Moltes gràcies pel vostre interès.

I espero que el resultat final no us decepcioni. La programació que presentem a Frankfurt és molt densa, i som conscients que és impossible que tot agradi a tothom, però sí que esperem que es valori l'esforç que fem per dur-hi la diversitat territorial i de pensament de la cultura catalana.

Josep Bargalló

Director de l'Institut Ramon Llull

Com a minim la resposta del Llull es educada i aporta unes raons.

Crec que em de sumar- caldrà repassar les lluites per l alliberament de moltes nacions com s´ho han fet, tothom te quelcom a esmenar- inclòs CDC-.

Tens en part raó en el que dius- que també ho podríem aplicar als altres partits polítics. Jo soc optimista, estem més malament que mai- realment estem com sempre, el que passa es que ara ho veiem més clar, ja que el maquillatge d abans ja no hi es.

Segurament el President Macià es va arrepentir moltes vegades d ácceptar la República espanyola.

Si llegeixes l éntrevista que l´hi fa el diari Avui al President Pujol, comprendràs que ell no es veu com un simple virrei espanyol -la més gran falácia que diu és sobre ser fort per imposar-se als castellans i ell va tindre varies majories i sempre es va vendre per plats de llentilles mal cuinades.

Hem perdut molt anys i generacions, però ara queda més clar que mai que sols hi ha un camí pel futur de la nostra Nació