Em pregunto: 1) Què hi fa per aquí la paraula "redreçar"? De debò es creuen des d'aquest grup polític que només la seva manera de fer és acceptable? Felip Puig diu així: "“ajudar que la situació política a Catalunya es redreci no significa que la participació de CiU en el Govern de Madrid comporti automàticament la caiguda del govern de José Montilla”". 2) Que necessitaria saber aquí per a no trobar estúpida aquesta apel·lació a: "“La nostra possible participació en la política espanyola ha de ser corretja de transmissió de la situació política a Catalunya, no per interès oportunista sinó per lògica i coherència”. Lògia i coherència? Absolutes? En relació, funció, a què? 3) Una altra afirmació és aquesta: "“Els socialistes no ens podran demanar que participem en la política espanyola sense canviar la seva decisió estratègica a Catalunya”. i jo penso que, tot i que el secretari adjunt de CDC parla de "derivades" millor seria que parlés de subordinades. La resta de les declaracions de Felip Puig la deixo, però també mereix comentari. Encara que sigui més del mateix. Join discussion...

No conec prou el tema, però diria que Kosovë necessita de recolzament per a no ésser massacrat de nou. I que aquí són importants dos detalls: 1) La mala feina que històricament s'ha fet des de la comunitat internacional (fins a arribar a amagar la massacre), i el que suposo serà ara una exigència per a fer-ho bé, per a acomplir els compromisos existents. Vull dir que és d'esperar que no es deixarà a Kosovë a mans de l'exèrcit i poders d'un país que de moment és el seu, o dels interessos d'altres, com Rússia amb el seu poder, o de les deformacions i desinformacions de la situació i possibilitats. I 2) Un altre detall remarcable el trobo en que aquestes notícies s'acompanyen de comprensions d'intol·lerància i violència per part de països o estats que "clar, no poden posar-se a favor del respecte a Kosovë, clar!, perquè no volen que es faci evident que a casa seva estan fen el mateix que criticarien com a dolent". Espanya és un dels estats que es posa com a exemple d'aquesta comprensió. Vaja, el que volia assenyalar és que crec que aquestes notícies haurien de servir per a acabar amb aquestes condescendències, i que, si volen fer violència que no puguin dir-li concòrdia o altres coses. Així segur que també acabaríem amb alguns eufemismes que desdibuixen molt. Join discussion...

El diputat d'ERC al Congrés Joan Puig, al costat del prestigiós catedràtic i dirigent d'Esquerra Independentista, Hèctor López Bofill, són els promotors d'una campanya contra el PSC i el seu intent d'espanyolitzar TV3 i Catalunya Ràdio. La iniciativa, que és una recollida de firmes i la vehiculen les joventuts del partit a Girona, compta amb una web pròpia que recull adhesions. Puig i López Bofill han enprès la iniciativa passant totalment del tripartit, ja en descomposició. Join discussion...

En Vicent Partal, recomanable. Molt. Acaba així: "(...) (Que conste, a més, que no és el mateix ser partidista, d'un partit qualsevol, que tenir una opció mental concreta sobre quina és la teua nació. Jo crec que els periodistes hem de ser neutrals en la lluita partidària però en canvi no conec cap periodista que no tinga un marc mental al qual es refereix quan fa informació, un marc nacional o un mercat, si ho voleu així, al qual s'adreça.)" Join discussion...

No he pogut accedir a l'article. Però trobo que és molt interessant el detall que recull en Saül Gordillo. Join discussion...

Segons els últims sondeigs d’opinió, fins i tot els que són contraris a la independència dels Països Catalans consideren, en un percentatge molt significatiu, que les coses anirien millor en una Catalunya independent que no en una dependent d’Espanya. I molts autodefinits com a espanyols abans que catalans troben que els seus fills viuran millor en una Catalunya independent. Dit d’una altra manera: una part de la població de Catalunya que se sent espanyola votaria per la independència, en un referèndum d’autodeterminació, per garantir un futur millor per als seus fills. Join discussion...

Duc tota la meva vida adulta sentint que això de les independències nacionals està molt passat, que amb l’Europa unida no té sentit aspirar a tenir un estat propi i bla, bla, bla... Darrerament ens diuen que en un procés d’accentuació de les interdependències entre nacions com és la Globalització que vivim, no té sentit parlar d’independències nacionals. També hem hagut de sentir repetides i reiterades vegades que el dret a l’autodeterminació dels pobles (actualment dit «dret a decidir») només és aplicable a les nacions del tercer món que varen ser colonitzades. Join discussion...

Si em donen a escollir (que no m'hi donen, però vaja), un servidor es troba més còmode amb el dogma de fe que celebrem avui -el de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu- que no amb el que es commemorava dos dies enrere -la Constitució espanyola-: posats a empassar-se irracionalitats i coses absurdes, em fa més gràcia imaginar que una dona pugui quedar embarassada sense haver conegut home (tan sols per la intervenció d'un colomet pol·linitzador) que no que un estat constitueixi una unitat indivisible, i a sobre tutelada per l'exèrcit per si de cas. Join discussion...

Un dels aspectes més comentats de la manifestació del dia 1 ha estat l'absència de CCOO i UGT. El fons de la convocatòria, que no era altre que el dret a decidir, va quedar clar que no aixeca adhesions entre la direcció i els quadres d'aquestes centrals. [...] Si no poden ni manifestar-se per temes que generen ampli consens, val més no pensar què faran a mesura que avanci el procés sobiranista que es planteja a casa nostra. La marxa, a la qual la Intersindical-CSC va ser l'únic sindicat a assistir-hi amb un bloc propi (en tant que fundadora de la Plataforma), deixa les coses clares. Però no n'hi ha prou amb la crítica a UGT i CCOO. Cal que des del catalanisme obrim una reflexió rigorosa plantejant-nos si, a l'hora de fer un pas endavant, calen o no sindicats propis. Join discussion...

Ni CCOO ni UGT no van voler sumar-se a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir a Barcelona, que va reunir centenars de milers de catalans contra el caos a les infraestructures i pel dret a decidir del poble català. [...] Segons informa aquesta setmana l'AVUI, fonts d'altres sindicats com Intersindical-CSC -que sí es va adherir a la convocatòria- afirmen haver rebut peticions d'afiliats de CCOO i UGT per afiliar-se al seu sindicat. Join discussion...