#2 Sí que és fantàstic, fabulós.

#1 A mi el que em preocupa, a banda dels èxits que tenen tot i els contrasentits que mostren entre la seva venuda, cantada i "discursada" eternitat i la "construcción de la identidad española" que els porta a la mentida que diuen de que no fan propaganda, és que arribés a tenir èxit els missatges que envien de la forma: "no podemos conducir por tí....."

#8 No parlo de gènere quan dic que no s'escau. Parlo de que no sé on veus aquí l'interès a defensar Montilla.

A banda que no estic defensant Carod, si un cas assenyalo algunes coses, i fets que m'han semblat significatius, i que responen a algunes crítiques vistoses que se li fan, tenen èxit, i casen molt bé- cosa que lamento- amb una visió estreta de les nocions d'història, política i la persona i polític Josep Lluís Carod Rovira.

#6 No s'escau en el que planteges. Tot i que, sense collons, per pura observació, ja fa temps que tinc clar que José Montilla és un espanyolista irrespectuós amb Catalunya i amb una mínims d'intel·ligència i experiència polítiques (cosa lamentablement prou generalitzada en la pràctica -també de la mà de ciutadans i responsables socials i culturals, així com de polítics no declarats espanyolistes, o fins i tot declarats catalanistes. I no parlo de les seves capacitats, parlo dels discursos i del maltracte al ciutadà que té interès per la política, o que simplement n'és conscient de la seva condició de ciutadà sense acceptar papis).

L'única escletxa que li veia com a polític a Montilla en el tema que tractes fou que com a president d'un país no es permetés anar contra aquest país, i fes per a conèixer la seva història més enllà d'oficialitats. De manera que arribés a posar a les seves accions de cap del nostre govern tenint present la resistència, el sobiranisme, i altres elements que abans pot ser no havia de contemplar, en la seva agenda com a polític a Espanya. Si ho ha fet, ha estat pel que sembla per a continuar les cantarelles.
De tota manera crec que si un cas hauries de defensar que la opció a fer oposició a una sociovergència més o menys declarada era més bona que tensar els moviments i postura espanyolista del PSC. I dir que en penses sobre el que dic de Montilla pel que fa a declarats catalanistes.

M'interessa la discussió, però haig de dir que ara responc per aquest interés, tot i que, encara que es tracti d'una qüestió d'estil, si em convides alguna altra vegada amb "a veure si tens collons" no acceptaré la invitació.

#2 Penso que això que dius de la història és una explicació vistosa, però estreta. Tan pel que fa a la noció d'història, com de la situació i polítiques que vivim, i de la persona i polític Josep Lluís Carod Rovira.
Per si un cas, no sóc acòlita. I situats en el context i possibilitats dels pactes de govern, assenyalo que no s'han d'oblidar els moviments de l'altre possible soci aleshores (CiU). Que aprofitant la criminalització i pors que a Espanya volen vendre respecte l'independentisme en general, així, o, de qualssevol cosa que no sigui muts i a la gàbia!
Si hagués de fer-ne una simplificació històrica (ho provo), diria que -al costat de pocs dels polítics en actiu- Carod Rovira "passaria a la història" per haver fet arribar uns raonaments molt interessants sobre política, terrorisme, violència i Estat malgrat, a desgrat de, i traspassant uns murs mediàtics que em sembla bé pots contemplar com a professional.

#1 Bones feines les de tanta gent que ha fet perquè no se'n surtin amb els plans amnèsics de la transició espanyola. Jo diria que és bàsic reivindicar la història, la consciència històrica, per no esdevenir persones sense memòria; i diria que és més d'una generació la que ha quedat tocada. Trobo impressionants i dignes d'atenció i estudi acurat dels efectes que aquesta pràctica, que ha arribat fins a l'intent de negar el mínim tracte entre persones, ha provocat. I és significatiu i interessant a observar també les reaccions polítiques a l'entorn del franquisme, la desmemoria aplicada, les responsabilitats dels pactes de transició, etc., molt reveladores algunes accions i reaccions polítiques.
Jo espero no se'n surtin tampoc ara amb l'intent de legislar sobre què és o no memòria, i que el que tenen vergonya d'anomenar encara "ley de la memòria històrica" acabi servint millor com a exemple de les coses que no ha de fer cap govern pel que fa a aquesta i d'altres necessitats humanes.
Estic d'acord en que (i això s'explica molt bé a partir d'algunes reaccions polítiques de fa dos o tres anys ençà) no oblidar el que ha anat passant és un punt de força important per a aconseguir la independència i una dignitat política que planti cara a la manipulació espanyolista.

#1 M'adherí a aquesta campanya, i em varen respondre de l'Institut Ramon Llull dient-me que no es tractà de censura sinó del fet que no s'hi adiu amb el relat que han decidit per a la presentació. La meva resposta ha estat que, si com es va sabera l'entorn del que diuen ser un malentès amb Biel Majoral, és una qüestió de no parlar de reivindicació, queda, o hauria de quedar fora una part important de la cultura i producció artística catalana.

Després vaig ampliar la meva resposta en un escrit al bolc on, entre altres coses els plantejo que: He pensat que es poden presentar com a raons que no es vulgui parlar de mancances o problemes, o que no es vulgui donar protagonisme a l'estat espanyol i els altres que malden fa anys per a "homogeneizar, fraternizar, concordiar, querer, salvar, etc." als catalans.

Crec que podem trobar raons també en la intenció de no parlar de mancances, ni de les hostilitats en que ens hem de moure; tot i que no em sembla encertat. Pot ser només volem mostrar el què hem tingut o tenim; però aleshores també haurien d’estar presents les mancances, les lluites per la independència, i la reivindicació. (...)

Em pregunto:

S’hauria triat no reivindicar perquè així no hem de parlar de la situació de la llengua en l'actualitat i en la història? S'hauria triat no reivindicar perquè tenim complexes? O per a quedar bé precisament per aquests complexes?

(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/60628 )

#1 M'ha semblat molt encertat això de misèria moral "constitucional". Molt encertat.
Jo afegiria en relació al discurs i al terrorisme -a banda de la identificació (que no només pretenen, sinó que la fan, fins i tot fa poc al Congres espanyol) entre nacionalisme no espanyol-independentisme-terrorisme d'ETA- que volen despistar la referència al terror d'Estat que acompanya la crítica a la situació que fa Xirinacs en aquell discurs.

#1 Veig que l'enllaç porta a la editorial actual, i no a la que refereixo. Intento aquí un nou enllaç, i torno a enviar la notícia.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2513519

#1 Una mort molt trista.
I tan que cal espavilar!
El temps juga a favor de l'enemic de les llibertats dels pobles. No conec les seves agendes, però sí podem observar prou els seus moviments i violències.
Ho ha dit gent que porta temps lluitant sense violència. Crec que els hem d'escoltar.