El discurs de Quim Monzó en la inauguració de la Fira de Frankfurt, ha aconseguit generar una gran expectativa sobre la representació de la nostra cultura en aquest prestigiós esdeveniment. I ho ha fet de forma brillant. Join discussion...

Era qüestió de dies que ETA fes un gest (a la seva manera) per reivindicar-se com a protagonista dels esdeveniments dels darrers dies. Avui ha tornat a atemptar i com a resultat d'això tenim l'escorta d'un regidor ferit greu. Un fet lamentable. La situació és difícil i no es veu cap escletxa que ens permeti veure la llum de la fi del conflicte. El govern i el poder judicial han optat per empresonar a la cúpula de Batasuna, privant per tant de qualsevol opció democràtica als abertzales bascos. Ens trobem davant d'un fet insòlit entre els països que es consideren democràtics. Primer es va aprovar una llei de partits que impedeix a la esquerra independentista basca concòrrer a cap comici i per tant els imposibilita la presència a les institucions. I ara, no contents amb això posen els seus membres a la presó. I jo em pregunto, quina alternativa democràtica deixem a aquells que són afins amb la ideologia de Batasuna? Join discussion...

Avui és un d'aquests dies que fan que et bulli la sang i que et permeten agafar forces per continuar lluitant per als nostres objectius nacionals. Hem començat el matí al nostre districte en l'acte d'homenatge a Salvador Allende, i enguany també s'ha commemorat la figura de Victor Jara, també assassinat pel règim de Pinochet. Crec que aquest és un acte important, doncs es rendeix homenatge a la figura d'una persona que va lluitar fins a l'últim suspir de la seva vida per les llibertats del poble i contra la tirania dels feixistes. I és important mantenir la memòria de fets com aquest, especialment al nostre país, que també ha patit les conseqüències d'una dictadura militar extraordinàriament repressiva amb els defensors de la llibertat i la justícia. Al poble de Xil·le ens uneix el fet que els catalans també vam perdre un president que va ser assasinat pel règim dictatorial. Les persones i les institucions que ens considerem "d'esquerres" i demòcrates hem de mantenir el record i l'esperit per combatre el feixisme i l'absolutisme vingui d'on vingui. Avui en dia arreu del món, aquest feixisme encara és molt present, de vegades amagat darrera de paraules i conceptes com la llibertat, la unió, la nació única i indivisible, la lluita contra el terrorisme global,...; hi ha autèntics feixistes disfressats de demòcrates, vertaders llops amb pell d'anyell. Després he assistit a l'ofrena floral que la federació de Barcelona d'Esquerra fa al fossar de les Moreres. Ha estat un acte ple d'emocions on, per descomptat, no han faltat els insults dels intolerants. No deixar de ser contradictori per mi, el fet que cada dia de l'any faig campanya en favor de la independència i el dret a l'autodeterminació de Catalunya, i en un acte tan significatiu com aquest, hagi de sentir que em diuen botifler. No han aconseguit, però, el seu objectiu. L'ofrena s'ha fet i els "Segadors" han sonat forts i valents en boca nostra. Join discussion...

La nostra selecció nacional de futbol (la de Catalunya es clar) no pot disputar lliurement un partit de futbol. El rival havia de ser els Estats Units i la data el 14 d'octubre, però resulta que la Real Federación Española de Futbol ens havia de donar permís i es clar no ens l'han donat. L'argument "oficial" és que és una data de la FIFA i que les seleccions "autonómicas" només poden jugar un partit oficial en època nadalenca. La realitat segurament és ben diferent. El problema és que la nostra selecció nacional de futbol sala està disputant el mundial d'aquest esport a Argentina i que des del país organitzador(i d'altres adherits a la Federació internacional més antiga de futbol sala) siguin crítics amb la federació espanyola per no reconèixer-los. El que no poden suportar de cap manera és que cada cop més seleccions nacionals de Catalunya tenen presència en competicions internacionals, que tot i ser silenciades aquí, tenen una important cobertura mediàtica en altres paísos. Poc s'esperaven ells (Lissavetzky i companya) que després del que va passar a Reno, les seleccions nacionals catalanes de patinatge serien acceptades com a membres de ple dret per la federació d'Amèrica del Sud. Això no ho han sabut encaixar de cap de les maneres. El que cal fer ara, és que la Federació Catalana de Futbol, les institucions polítiques, els mitjans de comunicació del país i la societat civil reaccionem com és esperat. No només amb declaracions, sino també amb fets. Portem a la justícia ordinària (no esportiva) la situació de les nostres seleccions i si la justícia espanyola no ens fa cas, doncs anem a la justícia internacional. Per acabar vull fer un petit apunt. El president del Barça, Joan Laporta, no va anar a l'assemblea de la Federación Española. Potser va tenir por de votar quelcom que no ens agradés als catalans per tal de quedar bé. Amb gent com en Laporta el nostre país no pot anar mai endavant. Fer sonar "els Segadors" al Camp Nou queda molt bé de cara a la galeria, però en situacions com aquesta és quan cal donar la cara. Join discussion...

Al cap d'un any de la campanya "Jo també vull un estat propi", Xavier Mir fa una nova proposta de projecció mundial del procés sobiranista. Join discussion...

Doncs ens haurem de posar les pil·les. Només queden 7 anys per a la data prevista per Josep Lluís Carod Rovira per la celebració d'aquest Referèndum. I tal i com estan les coses ara mateix, el repte és si més no complicat. Join discussion...