#1 La sola cosa que pot fer en Carod és apostar fort per això que ha dit, i no tornar-se a doblegar. Estic expectant.

#1 Molt encertat el teu comentari.

#1 Potser si, potser si. A mi m'ho haura de demostrar amb tanta vehemencia com ens ha demostrat que es capaç de cagar-la fins al fons. Pel que fa a l'article, impresentable l'últim paràgraf, en el que es dóna a entendre que el pitjor que hi ha és que ERC reculi a les properes eleccions. És a dir, el partit pel davant del país. Senyors: la política no és pels partits, la política és pel país, i els partits en són els instruments.

#1 Una pregunta: en Xavier Mir era/és militant del PSC? Si ho és, això és tot plegat molt interessant! Si no, el seu llibre, que pretén ser de lectura per als militants del PSC, només serà llegit per no-militants del PSC. En fi, que hi hagi sort.

#3 Hola Toni. Sï, és difícil saber què i com fer-ho. Fa molt poc que sóc als EUA i m'hi quedaré poc temps. De moment m'he posat en contacte amb el casal català de San Francisco, però encara no ens hem trobat. Estic meditant fer una xerrada al lloc on treballo, que és un centre de recerca científica. Però em falta seguretat i un discurs coherent. Suposo que de tant insultar-nos i riure's de nosaltres ens ha fet així, incapaços de defensar el que és nostre, incapaços de dir la veritat amb dignitat. A mi si més no em costa molt.

#2 Rectifico, però per afegir encara més critica: El web on s'allotja aquesta bibliografia, www.geodities.com/AntavianaDigital no s'actualitza des de l'octubre del 2002 !!!!!!!

#1 La pàgina d'enllaç a Antaviana sembla que no s'actualitza des del 2005. A més, hi falta l'any de publicació de les obres, imprescindible per situar-la en context. Potser coneixeu un lloc millor per consultar aquesta bibliografia, tan interessant d'altra banda. Sobretot si volem explicar d'on ve el nostre descontent amb Espanya als escèptics (que són majoria)

#2 Una posició molt teòrica al meu entendre. Hi estic d'acord, però un factor important és que ni Espanya ni França no ens tenen cap respecte, ens odien i ens volen eliminar. El regne Unit mai no ha volgut eliminar Escòcia, i així ells tenen seleccions de futbol, ampolles de Whisky 'escocès' per tot el món, i una pel.lícula que es diu Braveheart, i etcètera. Què en sap el món de nosaltres? Tan sols el que Espanya ha volgut (res) i el que nosaltres, sense cap poder d'influència i a títol personal, anem explicant per allí (ben poqueta cosa). I Dalí era espanyol. I Miró. I en Ferran Adrià. I el Barça. I Gaudí. I el català és un dialecte, o un 'accent', i etcètera.

Jo, repeteixo, m'apunto al plantejament. Els que no crec que s'hi apuntin són els espanyols, la gran majoria, i sobretot, monàrquics que són, la família reial i resta de poderosos. Som els jueus de la península, espècie a callar o a exterminar.

#1 Molt dures les reflexions. 'Es cert que la comunitat internauta 'es probablement una bombolla. Però vull creure que el fet que CiU i ERC sumin majoria, la manifestació pel dret a decidir, encara ens permeten pensar que tenim força. El que passa és que estem molt desorientats. Ens cal molt més treball i sacrifici, i algú que ens lideri.

#1 "El catalán resistirá si lo hablan los emigrantes¨. Jo he llegit EMIgrantes!! Suposo que és un lapsus, és clar!

#2 Per cert, la portada de l'Avui paper no té pèrdua com he dit: http://media.avui.cat/pdf/07/0815/070815diari001.pdf

#1 La notícia, junt amb el gràfic de la portada on es comparen les xarxes viàries de Barcelona i Madrid els 'ultims 15 anys, és per agafar les armes. Ens ho deixem fer tot, i ben calladets; i encara en són majoria els catalans que continuen amb el "tant català com espanyol" quan els pregunten per la seva identitat. Molt bé, tantcatalà, però no veus que t'estàn prenent el pèl i a sobre els rius les gràcies?

#6 si necessito quelcom... Una fideuà?? hahah! Molt bona la iniciativa, llàstima que em quedi tan lluny per venir a sopar aquesta nit!!

#5 On ets? Jo, a San Francisco. Encara no m-he creuat amb cap catala!

#3 De fet, excepte a Espanya i França, ens entén pràcticament tothom. Jo sóc ara als EUA després de passar quatre anys a França. La diferència és abismal. Als que sigueu lluny, Sal, us recomano això: http://www.youtube.com/watch?v=YTXYLwOrgyc