Sobre la consulta que avui s’ha celebrat a Arenys de Munt he de dir que d’entrada em deixava bastant fred. No és que a hores d’ara m’hagi despertat massa interés, però he de reconèixer que tindrà, o pot tenir, conseqüències positives. No em refereixo, és clar, al fet que a partir d’aquesta primera iniciativa no en puguin sortir d’altres similars, no tant sols al nostre país, si no també a Euskadi o a Galícia. Per què no? I el fet que n’hi hagi unes quantes més ajudarà a incrementar la sensació, ben estesa per les Espanyes, que a Catalunya, Euskadi i Galícia no hi ha res a fer, per què fent el que fan no hi ha forma d’impedir que les autèntiques nacions d’aquest Estat-gàbia anomenat Espanya expressem públicament el rebuig que ens produeix Espanya. Ja poden col·locar de forma immoral dos zipayos al capdavant dels nostres governs, que ni tant sols així aconsegueixen silenciar el clam de llibertat. Ha de ser trist per als pallassos Montilla i López comprovar que l’exercici mafiós i servil del poder no els serveix per a encaixar Catalunya i Euskadi a Espanya. L’un pactant amb el PP i l’altre oferint prevendes econòmiques i laborals a “independentistes” de boqueta. Les conseqüències positives a les que em referia al principi, per a mi, són diàfanes. Iniciatives com les d’Arenys de Munt són útils en clau nacional. Perquè? Per què serviran per dificultar l’estratègia d’Esquerra de revalidar el 3r tripartit. És evident que si sumen tornaran a col·locar la “cosa” al capdavant de la nostra màxima institució nacional. Revalidaran a ulls clucs un nou mandat del PSOE a la Generalitat, per què el seu objectiu només és el de perpetuar les quotes de poder obtingudes fins ara, i si poden incrementar-les. El que em sembla evident és que una “excitació” nacional com la d’Arenys, sostinguda i sàbiament incrementada a mesura que s’acostin les eleccions, afegida a la previsible sentència negativa del Tribunal d’Ordre Públic (també conegut com a Tribunal Constitucional), deixarà poc marge de maniobra a Esquerra. La pèrdua de diputats que puguin experimentar (algunes fonts parlen de fins a 1o diputats menys, tot i que jo dubto que la patacada sigui tant forta), i la clara inclinació del PSOE català cap a la seva “puta” mare espanyola, dificultaran molt la justificació del pacte. Impossibilitar el pacte? No, el faran igualment. Però a l’igual que Carretero parla de l’error d’Espanya d’haver-se pres el referèndum d’Arenys seriosament, el “previsible” error d’Esquerra revalidant el 2n mandat de la “cosa”, serà la sentència definitiva del partit. I amb a penes uns diputats (potser 15, amb sort), la seva satel·lització del PSOE serà definitiva, convertint-se en irrellevants en el mapa polític català: haurà nascut la nova Euskadiko Ezkerra catalana. A les eleccions del 2.010 potser pintaran alguna cosa, però quatre anys més tard ja només seran part del grup mixt, si tenen sort. I en aquesta nova traició d’Esquerra hi haurà la seva mort prematura i l’èxit fulgurant de Reagrupament, si aquestes sigles perduren aleshores. L’oportunitat de Reagrupament, si l’hem de tenir algun dia, vindrà més donada pels errors d’altres que no pas pel bé que ho fem nosaltres. El que hem de fer és tenir la coherència i la claredat d’idees que hem demostrat fins ara, i saber tenir la paciència i la voluntat d’anar treballant de mica en mica, sense aturador, en pro d’una autèntica alternativa independentista a l’escleròtic panorama polític actual. Si d’aquí a un any -o abans i tot- aconseguim entrar al Parlament l’èxit ja seria majúscul, amb 3, 5 o amb els diputats que fossin. L’important serà entrar-hi. Crec que el salt definitiu de l’independentisme polític -ara orfe- es produirà d’aquí un temps. El que caldrà serà saber ser al lloc indicat en el moment i l’hora adequada. I a Reagrupament ho estem fent tot per ser-hi quan calgui. Si pot ser el 2.010 millor, però si no hi serem el 2.014. D’altres, PSC, Esquerra o IC-Hamàs ja sabem on acabaran situant-se: a la trinxera de l”Espanya… progessista, és clar. I Convergència, es preguntarà algú? Doncs estaran a un costat o a l’altre de la trinxera depenent de com li vagin les properes eleccions nacionals. És molt fàcil d’entendre-ho. Si la seva “tímida” aposta sobiranista actual es veu refrendada a les urnes, d’aquí a un any, aleshores la direcció podria inclinar la balança definitiva cap al “sobiranisme” nítid i contundent. Si pel contrari l’aposta els surt malament, i no se situen en posició de dominar el Palau de la Generalitat i el Parlament, assistirem a un refredament nacional evident. Per tot això cal que a les eleccions nacionals properes es configuri un panorama en què les opcions nacionals de debó (CDC, UDC, ERC, Reagrupament, Catalunya Acció o les CUP) superin cl Join discussion...

Encara que sigui a compte de repetir-me vull recalcar diverses idees que he perfilat en aquestes pàgines en el curs dels darrers anys al voltant del referèndum de sobirania i que em sembla que confirma l'estudi de la UOC sobre llengua i identitat a Catalunya el 2008 publicat fa quinze dies. Segons aquesta enquesta entre un 52% i un 62% dels catalans votarien que sí en un referèndum d'independència, tenint present que hi participarien més d'un 50% del cens electoral, requisit demanat per les instàncies europees (Consell d'Europa i Unió Europea) per legitimar aquesta mena de consultes. Join discussion...

Alfons López Tena és l’autor d’un best-seller, Catalunya sota Espanya, i fa contínues xerrades on un públic abundant sol quedar bocabadat. [...] Quan l’escoltes t’adones que clamar per la justícia, exhibir les nostres nafres o desmentir les mentides oficials no serveix de res. Sí que serveix buscar la fórmula per poder fer un referèndum legal –ell l’ha trobada–. I, si aquest es guanyés a favor de la independència, rebríem una tèbia oposició europea, una histèrica oposició espanyola i el suport d’Estats Units (que volen Europa com més esmicolada millor). Join discussion...

No deixen de sobtar els equilibris que des d'aquesta formació política [ICV] han d'exhibir a l'hora de renunciar a parlar de la visió de futur que tenen per a Catalunya; de les quimeres a les quals s'aferren per tal d'encobrir els conflictes identitaris; de les contradiccions flagrants en què cauen quan, d'una banda, defensen una posició de radicalitat democràtica i, de l'altra, transmeten la sensació de patir un torbador calfred quan se'ls planteja que l'aprofundiment democràtic requereix sense dilacions un referèndum de sobirania. Join discussion...

El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) ha presentat aquest dimarts a la tarda un document de bases per a la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum, la qual està prevista a l'Estatut de Catalunya i pendent de redacció i, per tant, del procés parlamentari per la seva aprovació. Join discussion...

Darrerament, al Sud sembla haver-se donat la polèmica de quin és el suport social mínim que ha d’assolir l’opció sobiranista per tal de poder proclamar la independència del Principat. Join discussion...

Darrerament, al Sud sembla haver-se donat la polèmica de quin és el suport social mínim que ha d’assolir l’opció sobiranista per tal de poder proclamar la independència del Principat. Si es tenen en compte els principis de la democràcia, la resposta a aquesta qüestió hauria de ser òbvia, però, pel que es veu no és pas així perquè hi ha qui vol complicar la qüestió amb raons i arguments que no semblen pas venir al cas. Join discussion...

Al Carib sembla que hi ha la inspiració d'Artur Mas i el portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, Gerard Fernàndez, ja que ambdós consideren –el segon ho va matisar– que en un eventual referèndum d'independència a Catalunya el «sí» hauria de treure més d'un 60 per cent. Saint Kitts-Nevis és un arxipèlag que conforma aquest país del nord antillà, en concret de les Illes de Sobrevent. Join discussion...

Josep-Lluís Carpd-Rovira es reunirà el 10 de gener a Edimburg amb el primer ministre escocès Alex Salmond per analitzar el procés d'independència d'aquest país, que plantejarà trencar amb més de 300 anys d'unió amb Anglaterra en referèndum l'any 2010. El full de ruta cap a aquesta data es troba recollit en l'anomenat White Paper i sota el lema It's time! (ara és l'hora), en el qual el president d'ERC troba similituds amb la feina que fa el partit des del govern català, ja que no es basa en la llengua i la cultura, sinó en les polítiques socials, l'estat del benestar i l'impuls econòmic. Els dos dirigents aprofitaran l'ocasió per tractar d'aquests paral·lelismes i del referèndum que Carod planteja a Catalunya per a l'11 de setembre del 2014. Join discussion...

El conseller Joan Puigcercós està posant fil a l'agulla del que ha de ser la futura llei de consultes populars. La conselleria està treballant tècnicament en el contingut de l'avantprojecte, però també segueix els treballs que es realitzen fora del departament. Dimarts de la setmana vinent, Puigcercós té previst reunir-se amb els responsables del Cercle d'Estudis Sobiranistes per rebre informació sobre la proposta que aquesta entitat està elaborant. Join discussion...