Finalment, Catalunya viu sotmesa a una aberració intel·lectual i filosòfica que caldrà desemmascarar: la Constitució espanyola determina que ella «es funda en la indissoluble unitat d'Espanya». Però les constitucions són lleis fonamentals de dret positiu i no es poden fundar en quelcom considerat falsament superior a elles mateixes com dogmes o principis filosòfics que no són de dret natural universal. I no ho és la unitat política d'un país plurinacional com és Espanya. Seria una prova de grandesa democràtica que Espanya acceptés que el poble català es pronunciï sobre si mateix: uns i altres coneixeríem on som i quina és la voluntat popular. Join discussion...

Si no coneixeu el bloc "L'home que mira" del filòsof Ramon Alcoberro us el presento. I recomano aquest apunt sobre la situació. Que ens presenta dient: "(...) Procuraré, doncs, no fer un diagnòstic sinó destacar alguns símptomes socials que em tenen perfectament encuriosit; perquè en una societat sempre passen coses i el que ens sobta no és el que passa sinó el que no s’entén. (...)" I que conclou dient: "(...) En definitiva, comença un curs que necessita sapiència per veure-hi clar. Que n’hi hagi per a tots. I acceptant que el diagnòstic és una malaltia, tant de bo que les classes treballadores d’aquest gran país adormit, enganyat i abandonat per les seves elits, pugui despertar d’un cop. Via fora els adormits! " Join discussion...