Trobo encertat el que assenyala l'editorial de El Punt sobre aquesta proposta d'Artur Mas; especialment d'acord amb la necessitat del que diu a la conclusió: "(...) Artur Mas haurà de treballar de valent per convèncer que no estem davant d'un subterfugi partidista per guanyar eleccions, sinó davant d'una proposta de país i d'un líder que la pot encapçalar." I em sembla bàsic, i a més necessari, en el context de campanyes perpètues i joc d'impressionadors sense seguiment del treball fet a que estem acostumats. Vejam si ens desacostumem i ens tornem ciutadans d'una democràcia seriosa. Join discussion...

Llegeixo a l'Avui la notícia amb el titular:Esquerra s'obre a parlar però amb horitzó independentista. Em sembla una bona idea, i alhora una encertada prevenció. Perquè en les declaracions que fa CiU sobre re fundar el catalanisme (que entenc vol posar suaument al costat del moviment independentista actual) parla de fer majories, i d'un pla on no hi ha lloc per a projectes minoritaris (declara Mas). Aquí veig alguns problemes. Entre ells, i en relació a l'horitzó i projecte d'independència, cal fer una majoria, d'acord. Però crec que si aquest treball es planteja en la inèrcia actual de menyspreu a minories amb el confusionisme que van venent -per exemple Esperanza Aguirre- sobre "los peligros de las minorias", a banda de caure en aberracions històriques, ens ficaríem de ple en la deriva antidemocràtica en que estem ofegats tots plegats. Per altra banda trobo pretensió d'insult les declaracions del portaveu del PSC. Especialment la que es refereix al darrer referèndum sobre la reforma de l'estatut . Join discussion...

Si no és insinuació ni plantejament, de què es tractà? Afirma que té sentit que ens plantegem un tancament de caixes perquè els governs centrals no compleixen amb el país. Encara que després afegeixi "però no es farà ni s'ha de fer", calen algunes explicacions. I es fa difícil acceptar del gabinet de premsa de Pujol que: "ha considerat incorrectes interpretacions fetes per altres mitjans de comunicació, en el sentit que Pujol plantegés o insinués una vaga fiscal o un tancament de caixes." Tampoc crec que s'hagi d'acceptar que no hi és aquesta insinuació i plantejament, encara que acceptem com a matís allò de "però ni es farà ni s'ha de fer". Perquè una cosa és que tingui sentit un tancament de caixes (jo penso que ja fóra hora), i una ben diferent l'afirmació sobre una previsió (que pot ser errada), o l'afirmació d'una mena de deure (que caldria aclarir i explicitar, a què es deu?). Join discussion...

El president parla d'optimisme d'una manera ben estranya. Havia pensat contestar-li una mica suau amb un: "no, gràcies". Però com no puc evitar la emprenyada que em provoca aquesta mena d'abusos verbals (a l'estil aquell en que els siiiiistes de l'estatut de La Moncloa, amb el president central "a la cabeza" venent "entusiasmo" com qui ven anestèsics i atribolaments dels més durs contra l'enteniment), millor us envio a l'editorial de El Punt. Que ho planteja prou clar: "(...) El president de la Generalitat, José Montilla, va voler transmetre ahir a la ciutadania un missatge d'optimisme i va assegurar que s'està invertint més que mai a Catalunya. Però el que des del govern d'Entesa s'ha de tenir molt clar és que el dèficit inversor de l'Estat és real i que les nefastes conseqüències que això provoca en les infraestructures de Catalunya no s'arreglen amb optimisme. (...) I cal tenir clar que no es tracta de si la inversió és major ara que en altres èpoques, sinó de si la inversió de l'Estat a Catalunya és la necessària. I no es pot oblidar que aquestes necessitats estan previstes en l'Estatut i que Zapatero va incomplir-lo en l'últim pressupost pel que fa al capítol inversor." Join discussion...