Diria que, més que prendre-ho com una ironia del sr. Sirera, cal preguntar-li alguna cosa. Sirera parla de: «la casa gran dels que no són nacionalistes i que creuen en Catalunya i també en Espanya». Se li ha de preguntar aleshores: Què és això de no ser nacionalista en sentit absolut (perquè la nacionalitat còsmica no val, contradicció en els termes)? I, Què vol dir aquí això de creure en ....? Així, vostè és nacionalista espanyol, o és que em vol enganyar i dir-me que és "binacionalista" (no hi crec en aquest mite transicional, de manera que ho tindrà impossible)? Els hi ho preguntaria a ell i a qualsevol dels insuportables no-nacionalistes. Insuportables per allò de que no sé on suporten aquestes seves idees. Pot ser millor dir-ne "insostenibles", perquè no sé com ho sostenen. O, encara més clar, millor dir-ne aquests nacionalistes a la carta que no es comprometen, perquè tenen una estúpida idea de llibertat, que jo veig lligada a "cartillas de mando" i un absolutisme a conveniència. Ambdues opcions insuportables, i tornem. No és ironia. Cal afegir que no ho diu bé en un altre detall: des del mateix partit CDC i CiU ara van amb compte en parlar-hi i ja no gosen dir "La" (fent veure com fins ara havien fet que només hi ha una), sinó que parlen d'"una" casa. Join discussion...

El president parla d'optimisme d'una manera ben estranya. Havia pensat contestar-li una mica suau amb un: "no, gràcies". Però com no puc evitar la emprenyada que em provoca aquesta mena d'abusos verbals (a l'estil aquell en que els siiiiistes de l'estatut de La Moncloa, amb el president central "a la cabeza" venent "entusiasmo" com qui ven anestèsics i atribolaments dels més durs contra l'enteniment), millor us envio a l'editorial de El Punt. Que ho planteja prou clar: "(...) El president de la Generalitat, José Montilla, va voler transmetre ahir a la ciutadania un missatge d'optimisme i va assegurar que s'està invertint més que mai a Catalunya. Però el que des del govern d'Entesa s'ha de tenir molt clar és que el dèficit inversor de l'Estat és real i que les nefastes conseqüències que això provoca en les infraestructures de Catalunya no s'arreglen amb optimisme. (...) I cal tenir clar que no es tracta de si la inversió és major ara que en altres èpoques, sinó de si la inversió de l'Estat a Catalunya és la necessària. I no es pot oblidar que aquestes necessitats estan previstes en l'Estatut i que Zapatero va incomplir-lo en l'últim pressupost pel que fa al capítol inversor." Join discussion...