[...] "Diu que aquest “estigma” de la cultura catalana és el nostre atractiu quan ens miren des de fora." "Sí, perquè quan algú està en posició subordinada no es pot veure a si mateix, només es veu amb el ulls del dominant. Per això ens preguntem de forma constant: “Com ens veuen?”" "I la resposta és..." "Els acadèmics estrangers ens veuen com una cultura extraordinàriament interessant però molt difícil d’entendre. Els hispanistes internacionals tenen un problema: la majoria no deixen de ser aliats del nacionalisme espanyol, però al mateix temps veuen que la modernitat espanyola es diu cultura catalana." "I això no és positiu?" "No, perquè aquest fet reforça la imatge que els espanyols tenen de nosaltres, som com “jueus” o “vampirs”. Ells pensen que tenen una cosa a dins, que depenen d’ells, però al mateix temps els xucla. Pels espanyols, perdre això és inconcebible, ja que aleshores ja no podrien definir-se." "Però aquest és el seu problema..." "Sí, però ells manen. Tenim un capital cultural, però no som la part fort de la relació. De fet, a diferència del moment de la modernitat que es va acabar en els anys seixanta, ara ja no podem menystenir la cultura espanyola. Per això, ara és un bon moment per reconèixer la nostra subordinació i pensar estratègies per deslliurar-nos, ja que ara ens necessiten menys." Join discussion...