Perles d'en Cesar Vidal Join discussion...

Sobre la consulta que avui s’ha celebrat a Arenys de Munt he de dir que d’entrada em deixava bastant fred. No és que a hores d’ara m’hagi despertat massa interés, però he de reconèixer que tindrà, o pot tenir, conseqüències positives. No em refereixo, és clar, al fet que a partir d’aquesta primera iniciativa no en puguin sortir d’altres similars, no tant sols al nostre país, si no també a Euskadi o a Galícia. Per què no? I el fet que n’hi hagi unes quantes més ajudarà a incrementar la sensació, ben estesa per les Espanyes, que a Catalunya, Euskadi i Galícia no hi ha res a fer, per què fent el que fan no hi ha forma d’impedir que les autèntiques nacions d’aquest Estat-gàbia anomenat Espanya expressem públicament el rebuig que ens produeix Espanya. Ja poden col·locar de forma immoral dos zipayos al capdavant dels nostres governs, que ni tant sols així aconsegueixen silenciar el clam de llibertat. Ha de ser trist per als pallassos Montilla i López comprovar que l’exercici mafiós i servil del poder no els serveix per a encaixar Catalunya i Euskadi a Espanya. L’un pactant amb el PP i l’altre oferint prevendes econòmiques i laborals a “independentistes” de boqueta. Les conseqüències positives a les que em referia al principi, per a mi, són diàfanes. Iniciatives com les d’Arenys de Munt són útils en clau nacional. Perquè? Per què serviran per dificultar l’estratègia d’Esquerra de revalidar el 3r tripartit. És evident que si sumen tornaran a col·locar la “cosa” al capdavant de la nostra màxima institució nacional. Revalidaran a ulls clucs un nou mandat del PSOE a la Generalitat, per què el seu objectiu només és el de perpetuar les quotes de poder obtingudes fins ara, i si poden incrementar-les. El que em sembla evident és que una “excitació” nacional com la d’Arenys, sostinguda i sàbiament incrementada a mesura que s’acostin les eleccions, afegida a la previsible sentència negativa del Tribunal d’Ordre Públic (també conegut com a Tribunal Constitucional), deixarà poc marge de maniobra a Esquerra. La pèrdua de diputats que puguin experimentar (algunes fonts parlen de fins a 1o diputats menys, tot i que jo dubto que la patacada sigui tant forta), i la clara inclinació del PSOE català cap a la seva “puta” mare espanyola, dificultaran molt la justificació del pacte. Impossibilitar el pacte? No, el faran igualment. Però a l’igual que Carretero parla de l’error d’Espanya d’haver-se pres el referèndum d’Arenys seriosament, el “previsible” error d’Esquerra revalidant el 2n mandat de la “cosa”, serà la sentència definitiva del partit. I amb a penes uns diputats (potser 15, amb sort), la seva satel·lització del PSOE serà definitiva, convertint-se en irrellevants en el mapa polític català: haurà nascut la nova Euskadiko Ezkerra catalana. A les eleccions del 2.010 potser pintaran alguna cosa, però quatre anys més tard ja només seran part del grup mixt, si tenen sort. I en aquesta nova traició d’Esquerra hi haurà la seva mort prematura i l’èxit fulgurant de Reagrupament, si aquestes sigles perduren aleshores. L’oportunitat de Reagrupament, si l’hem de tenir algun dia, vindrà més donada pels errors d’altres que no pas pel bé que ho fem nosaltres. El que hem de fer és tenir la coherència i la claredat d’idees que hem demostrat fins ara, i saber tenir la paciència i la voluntat d’anar treballant de mica en mica, sense aturador, en pro d’una autèntica alternativa independentista a l’escleròtic panorama polític actual. Si d’aquí a un any -o abans i tot- aconseguim entrar al Parlament l’èxit ja seria majúscul, amb 3, 5 o amb els diputats que fossin. L’important serà entrar-hi. Crec que el salt definitiu de l’independentisme polític -ara orfe- es produirà d’aquí un temps. El que caldrà serà saber ser al lloc indicat en el moment i l’hora adequada. I a Reagrupament ho estem fent tot per ser-hi quan calgui. Si pot ser el 2.010 millor, però si no hi serem el 2.014. D’altres, PSC, Esquerra o IC-Hamàs ja sabem on acabaran situant-se: a la trinxera de l”Espanya… progessista, és clar. I Convergència, es preguntarà algú? Doncs estaran a un costat o a l’altre de la trinxera depenent de com li vagin les properes eleccions nacionals. És molt fàcil d’entendre-ho. Si la seva “tímida” aposta sobiranista actual es veu refrendada a les urnes, d’aquí a un any, aleshores la direcció podria inclinar la balança definitiva cap al “sobiranisme” nítid i contundent. Si pel contrari l’aposta els surt malament, i no se situen en posició de dominar el Palau de la Generalitat i el Parlament, assistirem a un refredament nacional evident. Per tot això cal que a les eleccions nacionals properes es configuri un panorama en què les opcions nacionals de debó (CDC, UDC, ERC, Reagrupament, Catalunya Acció o les CUP) superin cl Join discussion...

Com les nostres vides, a voltes sublims, a voltes miserables Join discussion...

Pot ser interessant? Join discussion...

De cara les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 s’ha fundat un nou partit polític: Força Catalunya. Una formació amb un únic objectiu, assolir la independència de Catalunya. Santiago Espot, president de Catalunya Acció, moviment d’on creix Força Catalunya, exposa com pensen assolir aquesta fita. Join discussion...

"Tot podria anar així, una Catalunya farta es declara independent, i la resta ve rodat, pendent avall, cap el futur" Article de l'escriptor Melcior Comes sobre la independència de Catalunya. Join discussion...

[...] "Diu que aquest “estigma” de la cultura catalana és el nostre atractiu quan ens miren des de fora." "Sí, perquè quan algú està en posició subordinada no es pot veure a si mateix, només es veu amb el ulls del dominant. Per això ens preguntem de forma constant: “Com ens veuen?”" "I la resposta és..." "Els acadèmics estrangers ens veuen com una cultura extraordinàriament interessant però molt difícil d’entendre. Els hispanistes internacionals tenen un problema: la majoria no deixen de ser aliats del nacionalisme espanyol, però al mateix temps veuen que la modernitat espanyola es diu cultura catalana." "I això no és positiu?" "No, perquè aquest fet reforça la imatge que els espanyols tenen de nosaltres, som com “jueus” o “vampirs”. Ells pensen que tenen una cosa a dins, que depenen d’ells, però al mateix temps els xucla. Pels espanyols, perdre això és inconcebible, ja que aleshores ja no podrien definir-se." "Però aquest és el seu problema..." "Sí, però ells manen. Tenim un capital cultural, però no som la part fort de la relació. De fet, a diferència del moment de la modernitat que es va acabar en els anys seixanta, ara ja no podem menystenir la cultura espanyola. Per això, ara és un bon moment per reconèixer la nostra subordinació i pensar estratègies per deslliurar-nos, ja que ara ens necessiten menys." Join discussion...

El pintor i polític català, Francesc Espriu, va morir ahir a l’edat de 92 anys. Aquest destacat dirigent de la lluita política catalanista, després de la Guerra Civil, junt amb altres compatriotes exiliats a Perpinyà, va fundar el Front Nacional de Catalunya (1941). Join discussion...

Arzalluz va participar en l'acte de presentació el Col·lectiu 2014 (C2014), de reflexió sobre la qüestió nacional, impulsat per l'ex-diputat d'ERC per Girona Joan Puig. Va pronunciar la conferència Dret a decidir, que va començar i acabar amb una idea: «Els drets dels pobles a decidir no necessiten cap base històrica, sinó tan sols que hi hagi un poble que ho vulgui. Si estem en un estat que no és el nostre, no som nosaltres, som ells. Tenim dret a ser en tota la nostra expansió i no pas amb el motlle que ells volen.» Join discussion...

L'historiador Enric Vila ha escrit a la seva web una rèplica al partit Ciutadans, que demana la reprovació d'ell i de l'escriptor Salvador Sostres, al Parlament. Amb el seu estil punyent diu que no el doblegaran cap a l'espanyolisme si no és amb una altra dictadura. Insisteix que els qui venen de fora han d'acceptar el caràcter nacional del país, i han d'abandonar tota prepotència perquè a fi de comptes "venen de països de merda" dels quals se n'ha de marxar. Join discussion...