#1 A mi el que em preocupa, a banda dels èxits que tenen tot i els contrasentits que mostren entre la seva venuda, cantada i "discursada" eternitat i la "construcción de la identidad española" que els porta a la mentida que diuen de que no fan propaganda, és que arribés a tenir èxit els missatges que envien de la forma: "no podemos conducir por tí....."

#3 Els partits del Madrid per Cat Ràdio,el tema de l'himne al partit dels Dragons,els video-clips de flamenc al 33 de matinada,la censura a els Matins emb el tema de l'enquesta sobre el referendum (on una majoria aclaparadora hi estava a favor de celebrar-lo)els mitjans catalans cada cop foten més pena.

#1 A veure si ens deixem tots plegats de crítica fàcil destructiva i anem tots a la una. Els errors ja els anirem polint, però ara cal engrescar-nos-hi tots i ser exigents, sí, però generosos.

#2 moltes faltes al comentari enterior... no se que em passa.

#1 Perdoneu, però després de llegir la mateixa notícia a l'abui i a vilaweb, la sensacio que em queda e´s precisament que en Puig el que intenta és refredar els motors. Quan he llegit això del "ara el que cal és desplegar l'estatut" m'ha agafat un col.lapse.

#2 Sí, però una cosa és ser esclau polític, i l'altra és no poder ni cantar. Això és tenir la ment esclava, i la rebelió contra això ha de ser personal. Una persona pot ser lliure mentalment malgrat tots els impediments. Només cal veure en Xirinacs.

#1 benvolgut joan'sola com ha poble ja ho som d´esclaus.

#8 No parlo de gènere quan dic que no s'escau. Parlo de que no sé on veus aquí l'interès a defensar Montilla.

A banda que no estic defensant Carod, si un cas assenyalo algunes coses, i fets que m'han semblat significatius, i que responen a algunes crítiques vistoses que se li fan, tenen èxit, i casen molt bé- cosa que lamento- amb una visió estreta de les nocions d'història, política i la persona i polític Josep Lluís Carod Rovira.

#7 No sabia que, en comptes de collons, tenies ovaris. Veig que, com era d'esperar, et costa més defensar Montilla que Carod. Però, insisteixo: ¿com s'explica doncs que Carod el recolzi? Sincerament: ¿Tu has notat el poder d'ERC al Govern de la Generalitat?

#6 No s'escau en el que planteges. Tot i que, sense collons, per pura observació, ja fa temps que tinc clar que José Montilla és un espanyolista irrespectuós amb Catalunya i amb una mínims d'intel·ligència i experiència polítiques (cosa lamentablement prou generalitzada en la pràctica -també de la mà de ciutadans i responsables socials i culturals, així com de polítics no declarats espanyolistes, o fins i tot declarats catalanistes. I no parlo de les seves capacitats, parlo dels discursos i del maltracte al ciutadà que té interès per la política, o que simplement n'és conscient de la seva condició de ciutadà sense acceptar papis).

L'única escletxa que li veia com a polític a Montilla en el tema que tractes fou que com a president d'un país no es permetés anar contra aquest país, i fes per a conèixer la seva història més enllà d'oficialitats. De manera que arribés a posar a les seves accions de cap del nostre govern tenint present la resistència, el sobiranisme, i altres elements que abans pot ser no havia de contemplar, en la seva agenda com a polític a Espanya. Si ho ha fet, ha estat pel que sembla per a continuar les cantarelles.
De tota manera crec que si un cas hauries de defensar que la opció a fer oposició a una sociovergència més o menys declarada era més bona que tensar els moviments i postura espanyolista del PSC. I dir que en penses sobre el que dic de Montilla pel que fa a declarats catalanistes.

M'interessa la discussió, però haig de dir que ara responc per aquest interés, tot i que, encara que es tracti d'una qüestió d'estil, si em convides alguna altra vegada amb "a veure si tens collons" no acceptaré la invitació.

#2 Home,en el fons crec que ho és,però potser és massa moderat per por a voler anar massa lluny i que no surti bé,s'estima més anar fent reconstrucció nacional de forma indefinida.

#5 Perdona, no és Santi, sinó Sílvia. ERROR.

#4 Santi, molt bé, em defenses Carod. Ok. A veure si tens collons de defensar-me ara Montilla. T'espero assegut.

#3 Crec que ha arribat el moment d'unir els esforços escampats (per la xarxa i fora de la xarxa, partidistes i civils) per tal de crear el Gran Moviment Sobiranista que ens ha de portar a l'objectiu final.

#2 Penso que això que dius de la història és una explicació vistosa, però estreta. Tan pel que fa a la noció d'història, com de la situació i polítiques que vivim, i de la persona i polític Josep Lluís Carod Rovira.
Per si un cas, no sóc acòlita. I situats en el context i possibilitats dels pactes de govern, assenyalo que no s'han d'oblidar els moviments de l'altre possible soci aleshores (CiU). Que aprofitant la criminalització i pors que a Espanya volen vendre respecte l'independentisme en general, així, o, de qualssevol cosa que no sigui muts i a la gàbia!
Si hagués de fer-ne una simplificació històrica (ho provo), diria que -al costat de pocs dels polítics en actiu- Carod Rovira "passaria a la història" per haver fet arribar uns raonaments molt interessants sobre política, terrorisme, violència i Estat malgrat, a desgrat de, i traspassant uns murs mediàtics que em sembla bé pots contemplar com a professional.

#1 En Benjamin Franklin primer era partidari del rei ángles. Lluís Companys i i el mateix Francesc Macià al principi es sentien espanyols.

Crec que em de sumar- caldrà repassar les lluites per l alliberament de moltes nacions com s´ho han fet, tothom te quelcom a esmenar- inclòs CDC-.

Tens en part raó en el que dius- que també ho podríem aplicar als altres partits polítics. Jo soc optimista, estem més malament que mai- realment estem com sempre, el que passa es que ara ho veiem més clar, ja que el maquillatge d abans ja no hi es.

#1 Llàstima qeu en Pujol no sigui endependentista. Per què no ho és?? No ho entenc.

#2 Per cert que a l'avui també ho tenen. http://www.avui.cat/article/mon_politica/4631/carod/fixa/convocar/referendum/dindependencia.html

#1 La sola cosa que pot fer en Carod és apostar fort per això que ha dit, i no tornar-se a doblegar. Estic expectant.

#1 silvia jo penso exactament el mateix.
Tot el que ens ha passat amb el nou estatut ens ha despertat d ún Matrix que va començar fa mes de 150 anys.

Segurament el President Macià es va arrepentir moltes vegades d ácceptar la República espanyola.

Si llegeixes l éntrevista que l´hi fa el diari Avui al President Pujol, comprendràs que ell no es veu com un simple virrei espanyol -la més gran falácia que diu és sobre ser fort per imposar-se als castellans i ell va tindre varies majories i sempre es va vendre per plats de llentilles mal cuinades.

Hem perdut molt anys i generacions, però ara queda més clar que mai que sols hi ha un camí pel futur de la nostra Nació