#2 Certament, l'he posat perquè mira, és Palol i parla d'independència, però si ens posem a analitzar, ni crec que Espanya ens deixés anar quan fóssim la regió més pobra (perquè és un tema més diguem-ne visceral de "que no se parta España") ni que ens beneficiés realment ser espanyols quan comencem a ser dels pobres.

#1 una mica innocent, voldria saber perquè pressuposa que si Catalunya es més pobre, gaudira de la compensació interterritorial?

#1 Seria incoherent per part de CiU haver acceptat el "bon" estatut inclòs el "bon" finançament (mentida tot, no hi ha ni "bon" ni "mal" finançament a l'Estatut, només quatre guies i una clàusula sobre inversions de l'Estat que no hi ha acord ni sobre què significa numèricament) i ara dir-nos que no paguem. Està clar que al Pujol li va patinar l'embragatge. Ja n'ha deixades anar un parell de grosses últimament. Qui ens ho havia de dir, Pujol el moderat dient maragallades.

#3 Els unics que poden parlar clar són els que no tenen cap responsabilitat ja.

#3 gracies silvia

#2 El que es mes trist es que ho digui una persona que tenia la manera de fer-ho durant quasi 30 anys.
El Dr. Jordi Pujol es l anestesista del nostre país , crec que ara millor que calli

#1 El que és ben trist és que hagi de ser un polític "retirat" el que digui alguna cosa sensata i prengui alguna iniciativa. Jo em pregunto què collons fan els polítics "en actiu" (és un dir, clar, perquè semblen desactivats per l'efecte Montilla), que són els que haurien de moure el cul i defensar els interessos dels catalans. Què foten, a part de cobrar?

#2 Cal afegir una resposta que he rebut aquesta tarda.
Fa uns dies vaig respondre aquesta carta. Ho fiu explicat la meva preocupació d'aquesta situació en relació a les notícies que parlaven de la voluntat de que a la fira no estès present la reivindicació.
Em va semblar interessant compartir la resposta, i dir que en pensava, i que em preocupava. I hi vaig dedicar un escrit al bloc (). Les idees bàsiques són que hauríem de mirar de no confondre una queixa poca solta i una reivindicació. que "També entenc que es deixa de banda molta bona literatura i expressions culturals que recullen precisament la resistència de Catalunya (catalans, llengua i país), i que crec és prou significativa i important. Tot i que no ho sé de ferm si és o no present aquesta literatura o altres produccions artístiques. Però, si es decideix treure els components de reivindicació, ho suposo. I també ho considero inadequat." I que si es traca que només volem mostrar el què hem tingut o tenim, aleshores també haurien d’estar presents les mancances, les lluites per la independència, i la reivindicació. Acabo amb unes preguntes i després anoto la resposta que he rebut aquesta tarda. Els hi plantejo: "S’hauria triat no reivindicar perquè així no hem de parlar de la situació de la llengua en l'actualitat i en la història? S'hauria triat no reivindicar perquè tenim complexes? O per a quedar bé precisament per aquests complexes?" RESPOSTA: He llegit el teu mail de resposta a les meves explicacions sobre la qüestió de la participació de Biel Majoral a l'acte inaugural de la Fira del Llibre.

Només voldria dir-te que en cap moment no hem donat indicacions als convidats de no efectuar accions reivindicatives.

Com podràs veure, tot al llarg de les activitats que realitzarem a Alemanya, i
especialment Frankfurt, aquestes properes setmanes, fins a mitjans d'octubre, la situació dels territoris de llengua catalana i de la nostra mateixa llengua hi serà ben present i sense amagar-ne res.

Gràcies

J Bargalló

Doncs això és el que cal veure.

#1 això es la resta de la carta

El que voldria aclarir-te és que no hem prohibit -ni el creador de l'espectacle ni ningú de l'Institut Ramon Llull- cap cançó a ningú, sinó que hem demanat a tothom si volia participar en l'espectacle dissenyat adaptant-se al seu format. Cap artista participant farà altra cosa que ser-hi efectuant la part del relat que li hem demanat que efectuï.

Com podreu comprendre, nosaltres no som ningú per prohibir a ningú res, i mai en qüestions d'ideologia o contingut.

Moltes gràcies pel vostre interès.

I espero que el resultat final no us decepcioni. La programació que presentem a Frankfurt és molt densa, i som conscients que és impossible que tot agradi a tothom, però sí que esperem que es valori l'esforç que fem per dur-hi la diversitat territorial i de pensament de la cultura catalana.

Josep Bargalló

Director de l'Institut Ramon Llull

Com a minim la resposta del Llull es educada i aporta unes raons.

#2 no es podria dir més clar i més be, gracies com sempre per les teves sàvies paraules

#1 tenir "invents" de confidencials per molt veritables que acabin sent li treu força credibilitat a la llista...

#1 Em sembla terrible el raonament que fa el director de la UNESCO de Catalunya: "com que les acabaran declarant Patrimoni, crec que cal aprofitar-ho i, quan es faci la declaració, exigir que vagi acompanyada d'explicacions sobre què va suposar el Tractat dels Pirineus i la repressió dels catalans".
Primer perquè sembla que apel·li a una inèrcia que no em sembla bon criteri d'una organització que més aviat, en el context de cultura de guerra que vivim, hauria de ser menystinguda. I també crec que la raó que dóna no val. Perquè les explicacions sobre el que va supossar el Tractat dels Pirineus i la repressió dels catalans poden acompanyar (i penso que estaria més bé) una postura contrària a aquesta valoració que presenten com a incontestable. A més que podria passar que la exigència de que parla no sigui atesa donat el cas que s'accepti la declaració de Patrimoni de la Humanitat.

A banda que entenc és fonamental un altre punt dels que assenyalen les persones contràries a aquesta qualificació de patrimoni de la Humanitat: "Avui dia, la gent que viu a Egipte no pateixen la política del faraó, i a França no estan sotmesos a Lluís XIV, però els catalans del nord encara patim directament les mesures que va prendre Vauban deu anys després del Tractat dels Pirineus". El col·lectiu No a Vauban acusa Unescocat de contribuir a "la perpetuació de l'opressió i a negar la nostra història col·lectiva".

#1 Uei, gràcies tallaferro! M'alegra molt que hi hagi gent que troba interessant el que escric. Una coseta, l'enllaç d'aquesta notícia hauria de ser http://horitzons.blogspot.com/2007/08/dinmiques-de-grup-en-poltica.html ja que aquest és a la notícia concreta i perdurarà; tal com ho has posat va a la portada del blog i per tant quan pugui coses noves es veuran aquestes, no l'article concret. Salutacions

#2 Tens raó Daniel,perdoneu!

#1 Aquesta notícia té l'enllaç incorrecte. Porta al bloc en el seu conjunt, quan hauria d'apuntar a:
http://cartesdemexic.blogspot.com/2007/08/uoc-quest-ce-que-cest.html

#2 et dono tota la raó silvia

#1 Haig de pensar en com situar la resposta d'Esquerra. D'entrada, però, tinc clar que per molt que ho vulguem i hi estiguem treballant, no podem dir que no és problema de decisió nostra.

Fins i tot, arribada la situació en que no poguéssim prendre decisions polítiques perquè tinguem independència política respecte a l'Estado espanyol, segur que hem de pensar en les afectacions d'uns o altres moviment s polítics dels països veïns.

Tot i conèixer poc l'abast d'aquesta proposta de nomenament, em quedo amb la preocupació que assenyalen Gaspar Llamazares i l'Associació Unificada de Militars Espanyols. Especialment amb la que assenyalen aquests darrers.

"(...) Gaspar Llamazares, líder d'IU, va acusar el Govern de vulnerar el referèndum sobre l'OTAN, ja que Espanya s'hauria de mantenir fora de l'aparell militar. L'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME) va considerar que Sanz Roldán "no és idoni" perquè, amb ell al capdavant de la cúpula no s'ha avançat en els drets socials dels militars."

Seria interessant saber quins són els compromisos que suposadament incompleixen amb aquesta decisió i "apoyo con todas las fuerzas"; així com saber quins són els drets socials que aquesta associació reclama per als militars. Així seria més fàcil dir alguna cosa més.
De moment emmarco aquest tema en les qüestions d'agenda, importàncies, efectismes, i aires de fatxenderia que acostumen acompanyar els moviments polítics del president central. I no m'agrada, però sí ho considero problema meu, ni que sigui, o encara que que només fos, per les influències i complicitats que l'acompanyen.

#2 És que sense ETA no tindrien pas cap argument en contra que el poble basc decidís el seu futur,és l'argument que fan servir sempre.

#1 És realment greu, d'allò que en diem "de jutjat de guàrdia" la necessitat que els successius governs centrals tenen d'apel·lar a ETA per a negar veus, drets bàsics, llibertats, "existencias" (que en diuen) i alguna altra cosa fonamental.

Suposo que és per raons com les que recull aquesta expressió que hi dediquin alhora tant d'esforç a dominar el que amb una immensa vergonya per a qui els hem d'aguantar, escoltar, i encarar, així com patir, lluitar, i mirar de desmuntar, tenen la barra d'anomenar "poder judicial".

Bona notícia la fermesa d'Ibarretxe, i el que és de desitjar sigui el recolzament que mereix.

#2 Sí que és fantàstic, fabulós.