#1 L'estat espanyol, si no fes pena i cansament, faria riure.
Fa uns dies deien representats de l'estat: "no, cap problema, el que passa és que la independència de Kosovo no afecta per a res a les possibles independències de l'estat espanyol, nooooo." M'arrisco a dir de memòria que en aquell moment (crec que era molt forçat) fins i tot varen afirmar que no tenien cap problema en acceptar la sobirania d'aquell país.

#1 Una bona notícia, sobretot interessant per la bona feina que es podrà fer. i molt, també, per la visibilitat que ens ofereix de com estem. M'alegra.

#1 Espero que aquesta nova exageració del PP serveixi per a acabar de desmuntar aquesta seva peli que tant els hi ha funcionat.

#1 Jo hi afegiria Sva-ters, La gossa sorda, La carrau, Soul Atac, Gossos i, tot i les seves declaracions, Jofre Bardagí.

#1 Sap greu veure com van fent intoxicació informativa sobre el que a alguns els hi va molt bé anomenar "dret de decidir". Sobre el dret de debò n'hi ha molt pocs que en parlin, penso que en part perquè no hi estem gaire acostumats (fins fa poc els ciutadans érem exclusivament uns estúpids a entretenir, fer callar i pagar; amb les excepcions dels considerats suprems amb el poder de decidir sobre la resta).
Des de CiU i PSC, uns diuen que el dret s'ha de tractar com una llei, per exemple, i fan atacs aguts de majoritària. I els altres surten amb el conte dels federalistes espanyols transicionals i la nova federal rojigualda) .
Sap greu que usin així l'un la obligada participació a la manifestació de l'u de desembre, i l'altre la no participació per l'obligat servilisme a esquemes i mirades ben ràncies, així com al PSOE i companyia. Sap greu que usin així les seves visibilitats, veu, tribuna pública i lloc de representació ciutadana.
I espero que la dignitat, força, necessitat i claredat de les reivindicacions independentistes no afluixin per les accions d'aquests suavitzants encaixonadors i polítics deslleials, entre altres coses, a la intel·ligència i la política.
Les reaccions i declaracions de PP i de Cs no les he escoltat, i sobre el lloc i feina d'ERC espero que els mitjans deixin ja de jugar al joc espanyol de criminalització i rialletes.
Bàsicament perquè ja no es poden veure ni presentar com a innocents transmissors de la realitat social, s'hi han vist prou llautons, i "la gent" ja no ens creiem ni que tot sigui veritat ni que tot sigui mentida. I tampoc ens empassem ja (quin gust!) que com no poden dir tots el mateix cada un pot dir el que li vingui en gana i quan li vingui en gana.
No dic que això no tingui els seus valors, però decididament diria que sobre la taula hi ha la exigència i control d'uns compromisos professionals i ètics per part dels informadors.
Espero que els que segueixin oferint adormidores i similars aviat hagin de plegar de fer-ho per simple exigència ciutadana.
Anit pensava sobre aquest episodi del 51 i i dels tres quarts del dret, preguntant-me si no seria necessari que la notícia acompanyi uns petita nota a peu de pàgina no desfaci, per exemple, aquest conte d'en Mas.
I una de les coses que em plantejava és que, si no fem prou palès que s'ha acabat els èxits del confusionisme, de moment encara hi ha que sortirien amb que el ciutadà ha de restar enganyat! què és això d'informar perquè hi pugui haver enteniment i crítica! quan s'ha acabat els dominis a ultrança del periodisme i periodistes!? etc.
Sap greu, i alhora ho veig com a marca clara d'impotència de domini. I em sembla fantàstic perquè crec que les declaracions, propostes, explicació, informació polítiques, no està bé que funcionin sota aquests dominis que pressuposen i propicien per obligació (quina barra!) la estupidització i infantilització col·lectives, i quests problemes actuals diria que ens mostren la fi d'aquest s dominats.

#4 Hi estic d'acord, també en la vergonya, i penso que per a entendre-ho o no, abans hem de demanar-ne alguna explicació i detalls. No sé quin és aquest joc de criticar algú si vota una cosa que sap que no reeixirà. Puc pensar que en algun moment pugui servir d'element en alguna tàctica; tant per a votar en sentit afirmatiu com negatiu. I diria que és d'ús comú, ni que sigui per a omplir declaracions públiques.
També ens podem fixar en com funcionen les cambres per a decidir el vot de les properes eleccions centrals. Podem atendre el suggeriment que feia en Marcús de votar diferent per a una i per l'altre cambra.
I un altre detall que trobo interessant és veure fins a quins extrems estem d'embolics, emboliquen, emboliquem, i embolica que fa fort, en diem, no?

#1 Ostres, s'ha de llegir el financial times! l'article es fenomenal!

#3 Exacte! la visibilitat esta molt be, ara falta que serveixi per fer-los caure la cara de vergonya! pero ja sabem que aixo no passara. El que no entenc es que ERC i ICV hi han votat en contra! Tambe s'han equivocat?

#2 Volia assenyalar el mateix.

I que aquesta visibilitat dels jocs de les cambres i cambretes està prou bé.

#1 Jo el que he llegit es que si, el senat ho ha aprovat, pero que PP i PSOE ho tombaran al Congres. Aixi que el titular es completament enganyos. El meu vot negatiu queda explicat amb aixo.

#1 Em xoca la expressió que usa en Maragall quan diu: "els que es volen quedar". Per dues raons. La primera és que apunta a alguna idea de dramatisme que diria no ve a lloc. La segona és que confon; perquè no és una qüestió de quedar-se o marxar, sinó de subordinació o independència. No és una qüestió de lloc, sinó de sobirania d'un poble.

#1 Espai d'expressió interessant! Cal que tots aprofitem la ocasió i hi diguem la nostra!

#1 El que no veig clar és que sigui una campanya contra el PSC.

#2 la desfederació de CiU és urgent.

#1 Sort tens doncs...
La lectura d'en Partal sempre és aconsellable.

#3 Si Silvia, es alguna cosa mes. El que passa es que aixo ho escriu per a les Espanyes, i allo es el desert per a aquestes idees. Si mires els comentaris que li fan veuras que estan carregats d'arguments contra tot el que en Lopez Tena diu. Si que hi ha algu que li dona la rao. d'aquests, molts son catalans jo diria.

En fi, salut i independencia.

#1 Hi ha molta confusio al mon al voltant de Catalunya. Estic d'acord que cal fer mes difusio del que s'hi cou.

#1 Quina mania aquest Duran! M'irrita!

#2 amb gent com tu Silvia, res es impossible!
gracies!

#1 Parla de "la Catalunya del sentit comú i del seny" en contrast a "la del pessimisme" i "la de la renúncia i la dependència". I aquesta és, segons Duran, la Catalunya "que dóna gruix i centralitat al país, que vol treballar, progressar, acabar amb les injustícies i veure reconeguts els seus drets.".
És una manera que trobo poc clara, estranya i limitada de parlar de sentit comú i de seny. Cosa que al costat de la "centralitat" comodí usada ja a massa partides, i el que podem observar, em porta a la covardia de que parles. Hi estic d'acord.
També he pensat que, més que un problema de full de ruta, es tractaria d'un problema de tenir ben clares les feines que hem de fer en accedir a la independència política respecte als estats i poders que ara neguen fins i tot la possibilitat. Penso que es tracta més aviat d'un pas, i que cal abandonar ja les discussions sobre toleràncies davant l'integrisme d'alguns estats, i sobre l'acceptació del corporativisme d'aquests en les instàncies europees (que deixem de veure-ho com a normal, vaja!).
Penso també que la experiència, i aquesta exigència que fem d'un full de ruta, s'haurien de dirigir cap a una feina de posar sobre la taula què ens és menester en la independència política. Quines coses hem de plantejar, decidir, crear, abandonar, fer, etc.

I suposo que el sr. Duran parla d'independència quan fa referència a "això és una manera molt cruel i irresponsable d'entretenir el personal i de generar frustració per d'aquí a uns anys". Podríem demanar-li com justificaria aquestes suposades necessitats, possibilitats, o impossibilitats "polítiques". Segur que aclariríem alguna cosa.

El que menys m'agrada és la idea de seny que ens mostra. I, en contrast a aquesta seva idea, trobo una de més adient amb la realitat, i amb molt més d'atractiu. El seny del que ens parla, per exemple, el filòsof Ferreter Mora (1912-1991).
Pel que fa a la idea de sentit comú tinc pendent de pair algunes de les crítiques interessants que trobo al voltant d'alguns treball del filòsof G. E. Moore (1873-1958) i contemporanis.
Quedi com una nota; en un sentit bàsic per a no acceptar aquests fatalismes.